Temps

Imagina que arribes a casa cada nit, sola i amb por a quedar-te adormida. Que eres un futur res sense llicència, escriptora per gust, fotògrafa de fotos per al facebook que ningú mira. Que eres addicta a la guitarra, a ofegar-te entre acords i altres drogues. Que estàs penjat d’una persona que de vegades no se’n recorda del teu nom, i mai de cridar-te. Que ja ningú t’escriu cartes ni t’envia postals. Que la teua amiga et prohibeix la poesia i tu l’envies a la merda i li recomanes Vallejo i Escandar Algeet. Que t’agrada el cinema d’amor, les pel·lícules de por i esgarrar-te la veu apujant dos tons. Que t’encanta cantar, però sols quan aquesta casa de bojos està buida, i sols són 30 minuts diaris. Que et fa gràcia anar a missa rient d’uns sants en què abans creies. Que et va la gimnàstica rítmica i mataries per tocar la pista. Que no recordes res del que vas fer el cap de setmana. Imagina que, després de tot, creus ser feliç, i ho fas creure als altres. Imagina que eres jo.