NOVETAT EDITORIAL: ALBUFERENC DE BERNA BLANCH.

NOVETAT EDITORIAL: ALBUFERENC DE BERNA BLANCH.

El proppassat 22 de novembre de 2018 es va presentar en societat el nou llibre de Berna Blanch, Albuferenc. Tot un passeig per l’Albufera i les marjals. En paraules del propi autor A Catarroja i els pobles que volten el llac tenim la immensa sort de tindre un paradís dins de casa,
un gran brollador d’arrels pròpies i de cultura. Parle de les nostres marjals, i de l’Albufera i de totes les coses relacionades amb ells, des de l’ofici del pescador, al caçador o a l’arrosser. Parle dels seus meravellosos racons i paisatges, de les seues sèquies, dels motors, de les barques, de la vela, dels camps, de les motes, del mornell, del samaruc, de la garsa o la fotja, del gamber i el palangre o dels nostres arrossos i el perol de l’all i pebre. Jo em sent, emocionalment parlant, molt unit a esta Terra d’Aigua. Un dels primers records que tinc és vore’m de molt menut dalt d’una barca en moviment on anava amb món pare arrossegant amb la maneta per l’aigua un cavall de joguet. Món pare fou mestre d’aixa, calafat, com es coneix de forma més comuna, i en ocasions l’he ajudat en el seu treball, donant-li la ferramenta, aguantant-li les posts mentre clavava claus i tatxes, llevant els trossos de fusta podrida, calfant quitrà per a pintar les barques amb la llanà o bé, en tot allò que em demanava. En fi, d’estar amb ell, de vore’l treballar, de dur-lo i tornar-lo als motors, vaig descobrir el llac i les marjals i l’amor per les coses que són nostres. Amor guanyat i augmentat de més major a força de camí i de passejos, d’hores de solitud arran de terra, de descobrir la poesia del fang, perquè jo vaig a parlar-los de l’albufera des de la mirada del poeta, no sóc llaurador, ni caçador, ni pescador, ni calafat,
sóc només poeta, i la marjal és la meua casa poètica. Perquè hi ha molta poesia en el fang i en el color del llepó i de la molsa, o en el so del vent en la boba i el senill, o en els bots del peix i l’espiga de l’arròs. És poesia el córrer de l’aigua en les sèquies i la meravella de la presència i el vol de les aus. Una poesia de bellesa tan variada com els paisatges que ens oferix segons les èpoques de l’any, o els moments del dia en què la visitem, de vegades seca i groga, altres verda, altres daurada o ataronjada de sol, altres, amb tot els grisos de la turmenta. I sempre atrapada en l’aigua, la llum, omnipresent de reflexos quasi sòlids. Quan estàs allí i alces la vista, i sents el mon pur, primari, és tan intensa la sensació de ser part, que et trobes lleuger, transparent, tan entre cel i aigua, que sembla que vas a diluir-te en ell, fer-te líquid, fer-te aeri, eixe contrast entre la densitat del fang, la ingravidesa de tot i eixa olor tan antiga de la sal on va oxidant-se i naixent el temps. És una poesia, l’albuferenca, visual, evident, tan fàcil de sentir, que et porta a la consciència dels propis camins interiors. Els convide des d’estes pàgines a conéixer o a aprofundir la meravella i la bellesa dels nostres pobles i les nostres terres que ens fan únics i conformen la nostra manera de ser i la nostra essència universal i valenciana.